El pavelló d’Andorra presenta una proposta provocadora i de ficció especulativa, en què Shangti sacseja la consciència col·lectiva amb la seva visió del món. Una instal·lació fragmentada en retalls que cal examinar aïlladament per entendre el projecte multidisciplinari: la crítica al consumisme exacerbat i als seus efectes.

Al més pur estil Camp, escenifica temes universals amb superfícies brillants i colors saturats, i amb acabats perfectes i nets, però alhora busca, tanmateix, la protesta i la provocació.

La passió per la fotografia li va arribar de ben petit, quan li van regalar la primera càmera, que va explotar fins a la sacietat. Un caràcter audaç i la mateixa vida el van traslladar a Saint-Tropez, on es va trobar un món que es narcotitzava i s’amagava en la superficialitat. I va gosar retratar-lo, exhibint dones confoses entre la vulnerabilitat i la força, com veiem en la foto monumental Goodness of Oxygen: una dona enredada entre allò que és diví i allò que és més purament mercantilista, fent negoci amb l’aire que respirem.

Tant a Gate of Lost Paradise Park com a Soul Tree Museum es representen altres actes malvats i també les conseqüències de la nostra mala manera de fer.

En tot el projecte, Shangti construeix una història pensada al mil·límetre i s’inspira en James Bidgood o David LaChapelle, els quals, en els seus treballs, també critiquen la societat en què vivim.

L’ús de l’escriptura en la seva obra, les seves etiquetes, genera un missatge que es transmet amb gran rapidesa i de manera  interdisciplinària.  Així, a més d’utilitzar la fotografia i l’escultura, també es mou en el món audiovisual.

Prison of an Addicted Spender és un vídeo escultura kitsch que es podria relacionar amb els treballs de Dan Graham o de Bill Viola.

El projecte de Shangti, de colors alegres i composicions hilarants, es troba dins dels marcs del metallenguatge de l’art i ens apropa a l’estètica contemporània en clau art pop, com es mostra en No Vandalism Here, The Babies’ Hope i Fuck Who Doesn’t Like my Vision.

Una invitació a reconsiderar el present consumista que ens apropa a un futur aventurat massa proper…